sonata_in_motion

És un spot? És un curt? És una bobina d´efectes especials? No! És Sonata in Motion! Is it a commercial? Is it a short film? Is it a digital effects showreel? No! It´s Sonata in Motion!

30 d’agost 2008

The IFCT 2008 Tour Award for Best Visual Innovation


Finalment, el tour de Sonata per diverses ciutats internacionals s´ha acabat. Els jutges ens han donat el premi de "runner up", que vindria a ser com segon premi o finalista, dins la categoria Millor Film d´efectes especials, i el premi concretament és "The IFCT 2008 Tour Award for Best Visual Innovation". Estem molt contents que a l´estranger també se'ns reconegui, i aixo no fa més que donar-nos una empenta més de cara a la producció del pròxim projecte.

Sonata in Motion doblement premiada al festival Microcurt 2008

Sí, en una gala sorprenent, en la que estàvem en principi nominats al millor curt de l´Anoia, vam guanyar també el 3r premi de la categoria general.

3r premi:
>Sonata in Motion. Director: Josep Antoni Duran (Igualada)

- Premi especial al millor curt ANOIENC:
>Sonata in Motion. Director: Josep Antoni Duran (Igualada)

02 d’abril 2008

Sonata projectada a Melbourne!

15 de gener 2008

Americanos, os saludamos con alegría.


Sonata in Motion comença la conquesta dels Estats Units, començant per Florida! Hem estat seleccionats al IFCT (International Festival of Cinema and Technology), el que vol dir que Sonata fara un tour per diverses ciutats nordamericanes! Superb!

25 de desembre 2007

Ens piratejen i tot !


Això si que és triomfar!

Sonata no és com la San Miguel...

*


METAELX
revista de la vida cultural en Elche.

Festival de Cine Independiente de Elche. sábado
Julio 23, 2007

El segundo día de proyecciones esperábamos que la cosa mejorara respecto a los que vimos el viernes… De momento realmente flojos.

SONATA IN MOTION, de Josep Antoni Duran y Laia Gil
Despues de la pedantería del corto anterior, la pretenciosidad de este. Doble puaj.



* A la foto sortim guapos.

Sonata in Motion al Notodo. En resum. Ja está retirado.






Avui com que és Nadal i em sento bona persona us explicaré un conte. El típic conte d´anar a dormir. Apareixen fades, monstres, cavallers i princesetes...

L´any passat mentre a l´estiu acabàvem la postproducció de Sonata, vaig buscar diversos festivals on presentar el curt. Va aparéixer, evidentment, el Notodo.
Vam dubtar si presentar Sonata al Notodo o a l´Ep3 " Nuevos Talentos". Després de llegir les bases del Notodo detingudament ( i 3 vegades ), semblen escrites pels germans Marx... vam decidir enviar Sonata a l´Ep3 perquè els del Notodo ( que són unos listos! ) es queden els drets del curt ( para siempre jamás ) :O
A més a més, ens feia més gràcia guanyar l´Ep3 perquè el premi era un curs d´un mes al New York film institute! i clar, mola mogollón. Total, que ho vam enviar a l´Ep3 i ens va guanyar un tio amb un curt de por a l´estil " Los sin nombre"...que dius...esto está más pasado....però com que Sonata no té guió....ala, te aguantas!

Bé, aquest any ( com que somos más chulos que un ocho ) ho vam enviar al Notodo tot i que, el primer punt de les bases és: EL CORTO DEBE SER INÉDITO.
El J.A i jo esperàvem no passar ni la primera visualització perquè Sonata s´ha presentat a moltíssims festivals. Doncs, bé. Algú al Notodo no va fer els deures. No només ens van acceptar sino que a més a més, hi va haver algun tipus de problema amb la pujada del curt a la seva web i ens van escriure un email dient-nos que ho tornessim a enviar...Els del Notodo no es van enterar de res fins que una setmana més tard, els participants van començar a postejar comments sospitosos de Sonata. Suposo que ens devien buscar a Google i...
Ens van trucar i ens van ficar a caldo perquè a les bases deia clarament que els curts havíen de ser inèdits per poder participar...i clar, Sonata no ho era.
" lo sentimos mucho pero estais descalificados......tramposos " i va penjar de cop.

jijiji


Ens era igual guanyar o no, el Notodo. Això ho dic ara, des de la posició d´haver guanyat el Marca i la Semana experimental :D però hagués estat molt bé arribar fins a la final i que el jurat del Notodo ( Guillermo del Toro, Bigas Luna, Javier Fesser, Carles Sans, Manuel Huerga i Pablo Stoll ) haguessin vist Sonata.


Bé, el conte ja s´ha acabat. I us preguntareu, i les fades, els monstres, el cavallers i les princesetes?
la fada: l´Eva
el cavaller: el J.A
la princeseta: jo ;) ( que per això, escric el conte )
i els monstres........us deixo escriure el nom que vulgueu....és el meu regal de Nadal.


:)

19 de desembre 2007

Sonata in Motion en el Notodofilmfest!

18 de desembre 2007

Laia Marca respuesta



si nos pasamos mogollón....yo por lo menos, si!

y eso es así...

Marca Celebrities


Doncs sí amics, ens vam fer amb el primer premi del MARCA, dotat amb 12.000 euros.
Sonata és capaç de guanyar en els concursos més experimentals i en aquells que... no ho són tant. Sigui com sigui, aquest últim premi ens ha permés obtenir els diners necessaris per rodar el nostre següent curt: The Corp.

22 de novembre 2007

New Born Sonata


tot semblava acabat per al nostre curtmetratge Sonata in Motion. Però dimecres passat va ressorgir de les seves cendres com si d´una au fènix es tractés.
Sonata in Motion ha guanyat el "premio especial del Jurado ayuntamiento de Madrid al mejor cortometraje" dins de la semana de cine experimental de la comunidad de Madrid.
Traducció monetària: 6000 €!!!!


La meva pregunta és: si el premi és del ayuntamiento de Madrid vol dir que el Ruiz Gallardón ens entregarà el premi ? O serà la Botella ? fa dos dies que no dormo pensant en la resposta!! Això si, la meva padrina sempre em deia allá donde fueres , haz lo que vieres. Per si de cas, jo ja tinc la bufanda Burberry.
-.-!

Ara mateix, el Josep Antoni i jo som com el tio Gilito McPato i estem nedant en la nostra piscina plena d´euros...
No per molt temps, perquè els diners del premi ja estan hipotecats per al nostre següent curt....que serà la bomba!

17 de novembre 2007

it´s the subvention time!


A veure si cola....

13 de novembre 2007

Bye Bye Sonata, Welcome to the Corp!

30 d’octubre 2007

ja tenim un somni menys per complir!!


jijiji




per cert, després de les sessions de 12 hores de l´art futura sóc laiaculoplano.

19 d’octubre 2007

cualquier día sobre tierra es un buen día


Sobretot, si és a Tokyo...

18 d’octubre 2007

la meva vida és una Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi. ..



you make me sick
because i adore you so
i love all the dirty tricks
and twisted games you play
on me.

Les dues coses que més m´agraden. Amélie i Muse.

http://www.youtube.com/watch?v=gJhcFtzWvsA

http://www.youtube.com/watch?v=j6CpJ3-BzNA

17 d’octubre 2007

per què ningú comenta el nostre blog....???



hauré de començar a postejar fotos XXX... ????

i per què un Mac Pro de 4000 € no em deixa ficar accents al títol?

Amb el PC de casa, puc.

16 d’octubre 2007

Resfest , allá vamos!!!!

Tengo un alien dentro que últimamente sale de paseo...


Per tots és conegut que els nostres esforços i il.lusions de Sonata anaven dirigides cap al Festival en majúscules, l´ART FUTURA. L´any passat no vam arribar a temps i se´ns va passar la convocatòria però aquest any , jo tenia el DVD preparat des de feia mesos. El vaig enviar i fa uns dies es van publicar els seleccionats. Sonata in Motion no estava a la llista i clar, el meu cabreig va ser impressionant...digueu-m´he creguda però estava absolutament segura que Sonata havia d´estar inclosa dins de la secció 3D en España. Sobretot, després de llegir les bases de la convocatòria on es deia de forma clara que es tindrien en compte ( molt en compte ) aquells treballs d´imatge real amb FX 3D...
Bé, Sonata no estava a la llista de seleccionats i el Josep Antoni i jo estàvem molts tristos...llavors, va començar a moure´s l´alien que porto a dins.
Un cop passat el cabreig i amb el cap fred vaig començar a investigar els seleccionats...i oh! sorpresa!
Tadeo Jones...Pocoyó...uhmmm...
Vaig decidir escriure una carta, entre el meu alien i la Teniente Ripley del Josep Antoni, a la coordinadora de l´Art Futura per a que m´expliqués quin criteri de selecció s´havia fet servir ( per tenir-ho en compte d´altres anys). I també per preguntar-li com ho havíem de fer per poder participar en el Resfest, un dels festivals d´Art digital més importants del món. Si estàs seleccionat a l´Art Futura entres directament però com que no era el cas de Sonata....no sabia com fer-ho. També li vaig enviar un link on es pot visualitzar Sonata...no sé, a vegades la meva intuició em xiva cosetes...

Doncs, bé. La mateixa tarda vaig rebre un mail de la coordinadora dient-me que s´havia pres la llibertad d´incloure Sonata al llistat de curtmetratges seleccionats per al Resfest. yoohooo! i que a més a més, ens feia una acreditació especial per a l´Art Futura. Ah, i que ens volia conéixer!!

Tenint en compte tot això, el primer que em ve a la ment és:

1. el jurat no s´havia mirat el nostre DVD.
2. el jurat està comprat.
3. si ets de provincies...lo tienes claro.
4. si no tens amics dins del mundillo...repeteixo la frase anterior.



Las chicas buenas van al cielo y las malas a todas partes.
Apa!
a triomfar!

11 d’octubre 2007

El Banksy lleidatà


He descobert una cosa absolutament genial a Lleida.

Com que no estic segura si els milions de persones que llegeixen aquest blog coneixen l´artista Banksy us deixo a sota una mica d´informació d´aquest personatge.


Banksy és un artista del carrer conegut a nivell mundial. Els seus grafits fets amb plantilla (tècnica coneguda com pochoir) són molt coneguts en Londres, encara que ha fet algunes obres en altres ciutats. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar-se d'una broma per la seua similitud amb l'expressió robing banks (robant bancs).

Banksy empra tàctiques de comunicació-guerrilla i de Adbusters per oferir una perspectiva diferent de temes polítics i econòmics. Amb aquest mètode sol modificar motius i fotografies conegudes. No obstant, també ha acceptat encàrrecs per a obres benèfiques (per exemple, Greenpeace).

A més dels seus graffitis, ha penjat sense autorització obres seues en alguns museus. Tant en la Tate Modern de Londres, com el Museum of Modern Art de Nova York, Metropolitan Museum of Art, el Brooklyn Museum, American Museum of Natural History, com en el Louvre passaren desapercebuts els seus treballs que allí penjaven.
El setembre de 2006 modificà l'àlbum de Paris Hilton i repartí 500 còpies de la falsificació en diferents tendes de discos. Entre altres es mostrava la foto de Hilton amb un cap de gos. El CD contenia composicions pròpies de Banksy.


Doncs, bé.
Passejant per Lleida he vist que un o una Banksy penja quadres, amb el llenç i el marc, per les parets de diferents edificis. N´he vist quatre. Però no tinc cap prova gràfica que ho demostri perquè sempre m´ha agafat sense la càmera de fotos a sobre. Quan hi he volgut tornar a fer la foto o bé, ja havia desaparegut o algú amb poca feina l´havia fet malbé. He de continuar investigant.

Canviant de tema


degut a la gran quantitat de gent que visita aquest blog. Crec que és el lloc més adient per penjar aquesta fotografia.




Era ironia...

un jardí xinès




els xinos són bastant freaks....però tenen uns jardins que són magnífics!

Quan passejaves pels seus racons, encara que estessis rodejat per 50.000 xinesos que t´empenyien , notaves l´aroma dels segles...

09 d’octubre 2007

som com l´Amenábar, no copiem fem homenatges!!


Abans de marxar de vacances d´estiu , a la tv on treballo , em van proposar fer les cortinetes promocionals de la cadena. Como sirvo para un roto y para un descosido...vaig dir que si, ficant però, una única condició. Volia el nou mac Pro híbrid amb pantalla panoràmica de 20 polzades. Va costar...molt...molt... però al final ,el van comprar. 4000 €!!!
Vaig anar de vacances i al tornar...acció que ens honora ( no només a mi, sino també al Josep Antoni )...perquè estàvem de vacances... vaig portar la promo de la cadena acabada.
La promo està basada en el famós anunci de Sony Bravia ( el bo. El de les pilotetes que cauen per un carrer de San Francisco )
La majoria dels planos es van capturar amb una càmera de fotos domèstica, cap a les 7 del matí, en un carrer de Lleida. Després els vaig corregir de color i vaig borrar les persones que s´havien colat a la foto. Els elements 3D ( els va fer el Josep Antoni, perquè jo de 3D no en tinc ni idea !! ) es van simular amb partícules i renderitzats amb Vray. El Josep Antoni va fer la postproducció i composició amb Combustion i com no, jo vaig fer les màscares a manopla!


http://www.youtube.com/watch?v=nmf30fwfmX4

03 d’octubre 2007

Cau la nostra última esperança.


Un altre festival menys. Bé un altre, no. Era EL FESTIVAL.

24 de setembre 2007

Abans de la meva performance...


unes paraules d´agraïment

Foto Baumanniana

Més Baumann

17 de setembre 2007

nunca digas, nunca jamás



Dissabte vam anar a l´entrega de premis del festival Baumann de Terassa on Sonata in Motion havia guanyat el primer premi dins de la secció de videocreació. Nosaltres només vam fer aquesta foto però a la web oficial www.festivalbaumann.com se´n penjaran més. Estàvem molt guapos, sobretot el Josep Antoni...que portava una camisa del David Delfín, regalito de la menda lerenda...jo anava amb el meu vestit japomanga i clar, semblàvem uns veritables videoartistes...jijiji
M´havia preparat una performance...

però al final, no em vaig atrevir a fer-la...
M´explico. Portar a sota del vestit la samarreta VIDEOARTISTAS, NO GRACIAS i obrir-me´l després del meu discurs....

sóc una cagada!! ;)

04 de setembre 2007

" Lo que huele mal "


el tofu és un aliment tradicional oriental, normalment de la Xina. Els seus ingredients són l´aigua, la soja i algun solidificant natural. Té una textura molt semblant a la del formatge fresc, amb poc gust, color blanquinós i moltes vegades es presenta tallat en forma de quadradets. Doncs, bé. Hi ha un altre tofu, que a Espanya no ha arribat o almenys jo no en coneixo la seva existència que es diu chen shan chang, o més o menys...( només tres mesos de classes de xinès, no donen per a molt ;) . Lo que huele mal és la traducció a l´espanyol de chen shan chang. I us ho puc assegurar! Lo que huele mal, no! Lo que huele fatal!!! Als Yu garden hi havia paradetes de menjar on venien aquestes boletes fregides de tofu pudorós...Allí ens van explicar que aquest tofu fa molt mala olor quan el cuines però que un cop a la boca, la pudor es transforma en un sabor delicat i deliciós. No ho vam tastar perquè vam ser incapaços de fer l´abstracció necessària que devia fer la primera persona que es va ficar aquell menjar d´ olor insuportable a la boca.

31 d’agost 2007

Més Shanghai, més Xina


peixets i persones a Shanghai

nens i Xina

A la Xina si una parella vol tenir un segon fill ha de pagar un impost al govern de 50.000€. A Espanya, en canvi, et donen 2500€ pel naixement d´un fill o filla...
Hi ha una altra opció ( a la Xina ). quan comences a treballar et pregunten si tindràs fills. Si la teva resposta és negativa, et paguen el sou doblat per a tota la vida. Això si, no pots canviar d´idea i has de mantenir la teva postura no-fills fins que et moris.

28 d’agost 2007

Noodles....


fa uns dies que no tasto el menjar xinès...crec que avui aniré al restaurant de davant de casa...arghf!

el chino cudeiro...


is dead....


els japonesos tenen l´habilitat de dormir en qualsevol posició i lloc. Hem descobert que els xinesos també la posseeixen.



m´ha arribat a les mans més informació sobre el chino cudeiro i tota la seva saga familiar...

Personaje de ficción creado en el programa Humor amarillo (versión en español del concurso televisivo japonés "El Castillo de Takeshi" ).

En dicha serie que se emite actualmente en el canal televisivo español Cuatro y hace unos años en Tele 5; este personaje siempre acaba encontrándose con la "muerte" en cada prueba que realiza. Los locutores asignan este nombre a aquel personaje que recibe una descalificación especialmente dolorosa.

Originalmente en la época que el programa era retransmitido en Tele 5 a cada personaje que aparecía vestido de rojo se le llamaba "el chino cudeiro" en homenaje a un técnico de sonido, y que los locutores humoristas definían como una "mezcla entre chino y gallego". Si por el contrario iba totalmente de amarillo no tardaban en adjudicarle el apodo de Yema de huevo.

Es un personaje fantástico, que ha llegado a ser entrañable, calando en los corazones de todos los espectadores de Humor Amarillo.

El origen del nombre reside en el apellido del realizador de Telecinco responsable de la primera serie de programas, Miguel Ángel Cudeiro. Según sus propias palabras: "aquello llegó a salpicar a toda mi familia".

Existen diferentes versiones de este personaje. Todas ellas coinciden en que el personaje recibe multitud de dolor durante la realización de las pruebas, lo que le lleva a la descalificación.

  • Chino Cudeiro
  • Minichino Cudeiro
  • Hermana Cudeiro
  • Mamá Cudeiro
  • Alemán Cudeiro
  • Maxichino Cudeiro
  • Chinazo Cudeiro
  • China Cudeiro
  • Hispano Cudeiro
  • Niño Cudeiro
  • Caballero Cudeiro
  • Chinarro Cudeiro
  • Hermana de la Cuñada del Chino Cudeiro
  • China Cudeira
  • Primo del Chino Cudeiro
  • Pepe Livingston Cudeiro
  • Ruth Cudeira
  • Principe Cudeiro
  • Dino Puto Cudeiro
  • Bestiajo Cudeiro

muralla


La Gran Muralla Xinesa (en xinès Pinyin Chángchéng), coneguda a la Xina com la Gran Muralla de 10,000 Li, és una antiga fortificació construïda a partir del segle XIV fins al començament del segle XVI, durant la dinastia Ming, per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Dracs


El drac dins del folcklore xinès a diferència de la ferotge i perversa criatura de la mitología de l´Europa medieval, és en essència una divinitat benevolent. Porta la pluja i és el senyor de les aigues.

Yu Garden


ja hem tornat!
amb tot el que comporta tornar d´un viatge tan llarg...jet-lag, odi pel menjar del país visitat durant unes setmanes...i moltes fotos!

03 d’agost 2007

Festival Internacional de Cine de Elche


Aquest cap de setmana passat vam anar al Festival Internacional de Cine de Elche amb Sonata in Motion. La fotografía descriu perfectament el sentiment que vam trobar en aquest festival. FOSCOR. No només referent als premis, que no en vam rascar ni un... , també en organització
( ningú sabia qui era qui , ni quin curt presentava...). La sensació més estranya va ser la relació entre Sonata i la resta de curts. El cinema espanyol no pot explicar res més ? Estem farts de veure paletos cañí en samarreta d´imperi i palillos a la boca!!


Per cert, el de la foto amb cara d´agobiat és el Daniel Sánchez Arévalo, director de Azuloscurocasinegro, que va guanyar el primer premi, 3000€ i trofeo Dama.

un altre apunt, un de l´ESCAC, " Temporada 92-93 " es va emportar el premi d´honor Caja del Mediterráneo al millor curtmetratge, és a dir, 10.000€

quien los pillara!

07 de juliol 2007

Almeria en corto V2 !

Almeria en corto!

06 de juliol 2007

Egoblog


Jo, mirant com es feia la foto de sota.

La vida está llena de sorpresas

L´amo del bar que vam anar el dissabte es deia John i era americà. De jove vivia als EUA i criava cavalls en un ranxo de Texas. Devia estar forrat perquè viatjava per tot el món buscant cavalls de pura raça. En un dels seus viatges, li van explicar que al sud d´Espanya hi havia una regió que es deia Almería i era coneguda pels seus cavalls de gran elegància. Sense pensar-ho dos cops, va anar a Almería buscant aquests cavalls tan meravellosos. El que va veure li va agradar tant que va tornar a Texas, va vendre el ranxo, va fer la maleta i des de llavors, viu a Almería.
Va comprar un terreny i ell sol, sense cap ajuda, l´ha anat arreglant ...es notava ;)

Abierto hasta el amanecer


Fa un mes i mig vam anar al Festival Almería en corto. Ens van tractar molt bé, com autèntiques estrelles, ens venien a buscar a l´aeroport, ens convidàven al sopar, al dinar, als seminaris que es feien...fins i tot, el dissabte a la nit ens van portar al bar de carretera de " Abierto hasta el amanecer".Vaig tenir tota la nit els ulls ben oberts no fos cas que aparegués la Salma Hayek amb la serpota al coll.

06 de maig 2007

Però no us preocupeu per nosaltres...




no crec que ens vulguin robar els premis aconseguits...
No he vist mai una cosa tan lletja....

Mentre el Ferran recollia el premi...



nosaltres estàvem a Istambul...que wai!!!!